Preludi de traspàs

En aquesta història s’explica la por que pateix una àvia que s’està a punt de morir. Ningú sap per què té tanta por menys la tieta Ramona que sempre ho sap tot i se’n recorda de tot, que recorda que fa temps l’avi volia plantar una figuera al pati però ella no volia perquè li taparia el sol, no li deixaria lloc al pati... entre molts altres inconvenients però l’avi la va plantar igualment. Quan l’avi va morir ella va tallar la figuera així que per aquesta raó l’àvia tenia por de morir-se perquè pensava que l’avi l’estava esperant per demanar-li comptes.

Vocabulari del capítol

• Esfereïda: Espantada
• Esbatanat: Obert de bat a bat
• Afitorar: Clavar la mirada a algú fixament
• Tupí: Olla petita
• Insidioses: Que posa insidies ( coses que diuen per ferir algú)
• Galindaines: Raons frívoles, sense importància
• Entaforar: Amagar
• Albirar: Veure de lluny
• Balba: Que executa amb dificultat els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus,etc.
• Encarcarar: Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid.
• Amortallar: Embolcallar amb una mortalla.
• Covar: Covar l’odi, tenir-lo en secret però pensant-hi contínuament.

Els delfins

El protagonista d'aquesta història, en Miquel, és un home egòlatra i cregut que té un treball “especial”: creu que és l'única persona de tota la vila que dóna bé el condol als familiars d'un mort. Ell sempre es posa el primer de la fila en els funerals; al principi, la gent el criticava però, després, tots van acostumar-se al fet que sempre fos el primer a donar el condol als estimats del mort. Tot i això, en Miquel està preocupat perquè sap que quan mori, algú haurà de rellevar-lo i donar el condol bé i sense fer distincions, com ho fa ell, però encara que té tres candidats, ningú li sembla tan bo com ell mateix.

Vocabulari del capítol:

• Delfins: Persona que és considerada hereva del poder, de la riquesa, de la situació o del prestigi d’una altra persona.
• Cofoi: Satisfet i envanit alhora.
• Parròquia: Persona que va habitualment a comprar en una determinada botiga, a servir-se del treball d’un professional o d’una indústria.
• Albirar: Formar judici (sobre una cosa).
• Esgatinyar: Barallar-se a esgarrapades.

Un enigma i set tricornis

Aquest capítol tracta de set guàrdies que intenten resoldre l'enigma de qui és qui es dedica a imitar el soroll dels xiulets de l'arbitre en els partits de futbol de cada diumenge. Sempre apareix en els moments decisius de cada partit per desconcentrar a l'equip contrari perquè no marqui gols a l'equip local i així poder guanyar. Un dia el culpable va anar a confessar-ho a mossèn Silvestre perquè no tenia la consciència tranquil·la i tenia mal-somnis però el rector el tranquil·litzà i li digué que d'ell depenia el futur de la vila i aquest futur es decidiria en el partit de futbol del diumenge vinent així que, el rector amb l'ajuda de Cristòfol apallissaren a la Broca perquè no sàpiga qui es l'arbitre pirata i així guanyar el pròxim partit.

Vocabulari del capítol

• Inquisitorials: Relatiu o pertanyent a la inquisició o als inquisidors.
• Escodrinyadora: Que escodrinya
• Ressopons: Una menjada poc abundant que es fa quan es va a dormir tard i ja fa estona que has sopat
• Davallada: Decadencia
• Barrabassades: Una entremaliadura greu
• al·lusions menció breu d'alguna cosa

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest conte comença una nit que en Manuel la Lloca s'amagava a la foscor després de sortir de la caserna. Ningú el va veure excepte l'Horaci Campells, el sereno de la vila. Després que l'Horaci veges a la Lloca amb un aspecte deplorable sota els porxos de l'Arrupit, decideix acompanyar-lo a casa. Mentre caminen, la Lloca va parlant sobre les seves desgràcies. Explica que se'n penedeix d'haver robat unes cebes de l'horta del Pasqual, perquè des d'aquell moment la guàrdia civil li atribueix tots els crims que passen al poble. Si no fa de confident amb els civils, aquests el colpegen, però quan surt de la caserna, les persones a les quals ha delatat també acaben apallissant-lo.
Quan ja falta poc per arribar a casa de la Lloca, aquest vol fer xantatge a l'Horaci per saber qui són els que organitzen la vaga de la mina, ja que el sergent ha ordenat que s'ho digui i el sereno té el cunyat treballant allà. Per aconseguir la informació, l'amenaça amb confessar que la dona del sergent té una aventura amb l'Horaci. Això provoca que el sereno s'enfadi amb ell i l'acabi colpejant.

Vocabulari del capítol:

• Enllepolir: Atreure (algú) per mitjà de quelcom d’apetitós, de seductor, amb afalacs. 
• Camallades: Passa llarga.
• Conciliàbul: Concili no convocat per una autoritat legítima. 
• Ataüllar: Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
• Celístia: Claror dels estels.
• Tossoló: Cop al cap

L'assassinat del Roger Ackroyd

La història tracta de com en Damià va matar d'un tret amb una escopeta a Teodor de Peris. Damià estava llegint la novel·la “L'assassinat del Roger Ackroyd” la qual li tenia molt enganxat però tothora no paraven d'interrompre-li la lectura, la seva dona, el seu cunyat, Teodor...etc. Llavors quan estava en la part més interessant de la novel·la, arriba en Teodor i li explica el final de la novel·la.
En Damià en un atac d'ira ili fotí un tret amb l'escopeta que el seu cunyat li va deixar.

Vocabulari del capítol

• Clissar: Veure
• Guipar: Mirar d'amagat
• Tupí: Formatge
• Galindaines: Cosa insignificant, de poc valor.
• Morral: Bossa
• Llaüt: Embarcació de poc tonatge
• Guillar: Fugir
• Fitar:Mirar a algú o alguna cosa de fit a fit

Amor fatal en decúbit supí

Un dia a mitjanit, el senyor Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre, SL, se sentia culpable i fastiguejat d'ell mateix. Acabava de cometre adulteri i només estava vestit amb una camisa i uns mitjons. En Gervasi a començar a preocupar-se en el que pensarien la seva dona, la seva filla o tota la generació Fenolleda si s'adonessin, cosa que el va posar més nerviós. Mentre estava intentant recollir la seva roba, mirava a la seva “amant”, que estava estirada al sofà. Per fugir dels seus pensaments de deixar-se anar un altre cop, va acabar mirant un antic punyal que s'havia fet servir com a tallapapers i va decidir utilitzar aquesta arma per apunyalar a la seva amant, una gran fotografia de la Claudia Cardinale.

Vocabulari del capítol:

• Decúbit supí: Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb l'esquena tocant a terra.
• Pal·liatius: Remeis.
• Diplodocus: Dinosaure de grans dimensions.
• Ignomínia: Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame. 
• Estimbat: Caigut d’una certa altura.
• Pedestre: Vulgar, no elevat. 
• Entrellucava: Entreveia. 
• Eslip: Peça de roba masculina, interior o de bany, que cobreix el baix ventre i les anques.
• Pàmpol: Campana, globus, etc., de material lleuger que es posa en un llum per recollir la llum sobre un indret,
• Córrer el sampindolí: Divertir-se; anar de festes, principalment llicencioses.

Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

Aquest capítol es tracta d'una malaltia que té el fill de la Gabriela, en Carles. La Gabriela ni cap metge de la vila saben el que li passa a en Carles així que tothom pensa que la mare és massa sobreprotectora amb ell així que es va anar a Lleida per veure si allà li diuen el que li passa al seu fill. Quan arribà allà troba una persona que li diu que la malaltia del seu fill és deguda a una persona que li està provocant aquest mal al nen i també li diu que quan arribi a casa la primera persona que li faci un petó serà el culpable així que ella agafa una navalla i li clava a la primer persona que li dóna un petó en arribar. Per una altra banda també es parla dels viatges del Marcel·lí que li és infidel a la seva dona perquè no li fa cas i en un d'aquests viatges que fa li és infidel amb la Paulina.

Vocabulari del capítol

• Revifar: Fer que una persona o cosa tingui nova vida
• Carranquejava: Caminar amb dificultat a les cames
• Bancals: Tros de terra plana
• Esbatanats: Oberts completament
• No estar per orgues: Expressió que significa que algú no es vol embolicar es una discussió
• Vogada: Camí recorregut remant
• Xacrosa: Algú que pateix un mal físic
• Fruir: Sentir un viu plaer
• Xaró: De mal gust
• Escardalenca: De tonalitat alta i prima
• Enze: Persona aturada
• Escadussera: Que sobra, que resta molt.

La Gabriela dins de l'autocar amb la navalla