Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest conte comença una nit que en Manuel la Lloca s'amagava a la foscor després de sortir de la caserna. Ningú el va veure excepte l'Horaci Campells, el sereno de la vila. Després que l'Horaci veges a la Lloca amb un aspecte deplorable sota els porxos de l'Arrupit, decideix acompanyar-lo a casa. Mentre caminen, la Lloca va parlant sobre les seves desgràcies. Explica que se'n penedeix d'haver robat unes cebes de l'horta del Pasqual, perquè des d'aquell moment la guàrdia civil li atribueix tots els crims que passen al poble. Si no fa de confident amb els civils, aquests el colpegen, però quan surt de la caserna, les persones a les quals ha delatat també acaben apallissant-lo.
Quan ja falta poc per arribar a casa de la Lloca, aquest vol fer xantatge a l'Horaci per saber qui són els que organitzen la vaga de la mina, ja que el sergent ha ordenat que s'ho digui i el sereno té el cunyat treballant allà. Per aconseguir la informació, l'amenaça amb confessar que la dona del sergent té una aventura amb l'Horaci. Això provoca que el sereno s'enfadi amb ell i l'acabi colpejant.

Vocabulari del capítol:

• Enllepolir: Atreure (algú) per mitjà de quelcom d’apetitós, de seductor, amb afalacs. 
• Camallades: Passa llarga.
• Conciliàbul: Concili no convocat per una autoritat legítima. 
• Ataüllar: Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.
• Celístia: Claror dels estels.
• Tossoló: Cop al cap