sábado, 11 de octubre de 2014

Paraules des d’un oliver

Aquesta història està presentada en forma de monòleg d’un home que decideix agafar-li les olives a un amic seu, l’Isidre, perquè no se li fessin malbé, ja que l’Isidre no tenia temps de collir-les.
L’amic va dir a la Basilissa, la seva dona, que li digués a l’Isidre que ell li colliria les olives però la Basilissa va oblidar-se de donar l’encàrrec, llavors quan l’Isidre es troba al seu amic fent el treball es pensa que l’està robant. El seu amic intenta explicar-li la situació però l’Isidre no li creu i li dóna amb el bastó.


Vocabulari del capítol
  • Aixada: Eina per cavar al camp; amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal
  • Bancalets: Trossos petits de terra plana conreada
  • Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar






2 comentarios:

  1. Esta molt malament, no es així, es un soliloquio, ell no li diu res a ningu, s'excusa perke no creguin que estiguin robant les olives

    ResponderEliminar
  2. Esta molt malament, no es així, es un soliloquio, ell no li diu res a ningu, s'excusa perke no creguin que estiguin robant les olives

    ResponderEliminar